VIRTUT, [VERTUT] s.

En l'antiga fisiologia, cadascuna de les potències que se suposen emanades dels anomenats esperits (animal, espiritual, natural) i comunicades als membres del cos.

"E atretal .iij. son les vertutz el cors del hom, ço es la vertut animal, e la esperitual, e la natural. Dels locs on estien aquela metexa cosa es la qual dels esperitz, segons lo metge. Car, segons del filosop, totes les vertutz naxen del cor e segons la veritat."
Tresor de pobres (MS. 216 de la Bibl. Univ. de València) cap. XLIII

"... causen se malalties e pestilencies de que moren los homens, e aço es per algun empediment de alguna de les quatre virtuts: o que la atractiva pren mes del que deu e cove a la retentiva, o la digestiva digereix mes del que cove a la spulsiva, per la qual cosa se segueix als homens grans plagues e grans malalties..."
Torre, Alfonso de (orig. castellà) Visió delectable cap. xxxiij